Aquesta qüestió, la de la mala premsa en certs àmbits que té l'ús del llibre de text, ve de fa temps, com a mínim 30 anys, però probablement de molt abans.
Hi ha qui té idees, es divulguen, es descafeïnen, es simplifiquen, se segueixen sense entendre-les i se'ls treu l'ànima i el sentit, es van repetint, arriben a ser dogma...
Un cop dit això, el llibre de text és com qualsevol altra cosa de la vida: bo per a unes coses, dolent per a altres; beneficiós o perjudicial, depenent de l'ús que se'n faci. Fins i tot, segur que és bo per a un tipus d'alumne i no tant per a un altre, a l'igual que certs mestres en sabran fer un bon ús i potser d'altres, no.
Allò senzill és generalitzar i anar seguint-t'ho tot d'esma, anar repetint mantres sovint sense sentit. Allò més complex és raonar, enraonar, que no xerrar.
