Disciplina, autoritat, companyonia...

Que n'és de difícil l'equilibri entre la disciplina, autoritat, companyonia a l'hora de fer de mestre. Aquests ingredients, tan necessaris a l'hora que el producte surti al punt, han d'estar administrats amb dosis precises, exactes. Si no és així, és fàcil caure en l'autoritarisme. O és possible que la classe sigui un desgavell, amb manca de normes clares, amb excessos per part dels alumnes més forts i més egoistes. Fer de mestre és gairebé un art, comparable a la pintura, per exemple. La composició ha de ser gairebé matemàtica si la vols harmònica. Fer de mestre és com fer de mag, amb pòlvores màgiques i tot. El problema és trobar-les i saber-ne posar les dosis adequades. Només en aquest cas, l'alquimista aconseguirà l'or més preciat, l'educació de veritat.

Anti sisena hora

Estàs llegint algú que és un radical i recalcitrant "anti sisena hora". I no perquè consideri que dificulta més la bona coordinació entre el professorat, ni perquè compliqui més l'organització dels centres o, per exemple, perquè l'alumnat acabi més cansat i saturat al final de la jornada escolar. El meu principal motiu d'oposició, tot i compartir els relacionats anteriorment, és el fet que es basa en un error, no sé si ben intencionat. Es diu que s'aplica la sisena hora per igualar l'horari de les escoles públiques i de les concertades. Doncs aquí rau el problema: l'horari d'aquests dos tipus de centres ha estat exactament el mateix durant tots aquests anys. Almenys això és el que marcava la legislació. Totes les escoles de Catalunya tenien un horari lectiu de cinc hores diàries. Totes les escoles podien oferir sessions complementàries i extraescolars a l'alumnat. En cap cas, ni a públiques ni a concertades, es podia obligar cap alumne a apuntar-se a les sessions complementàries i extraescolars, en les quals no es podia impartir cap àrea ni cap enenyament del currículum. El problema, per mi, és que es va vetllar molt poc pel compliment d'aquella legislació i "feta la llei, feta la trampa". A la pràctica, moltes escoles concertades feien sis hores reals de classe, hores per a les quals es cobrava i ningú no informava bé a les famílies que era una opció i no una obligació assistir a una jornada tan llarga. Tan gran era el desconeixement del tema que, qui més l'havia de fer complir, el Departament d'Educació, sembla que és el primer que ho ignorava. Quina absurditat!

Les vacances dels mestres

Ahir em vaig haver d'amagar quan, a la sobretaula d'allò que havia estat un molt agradable dinar de família, va sortir el tema fatídic: el de les vacances dels mestres. Els "atacants" eren bona gent de diverses professions. Jo estava sol. Els podia haver dit que treballem fins l'últim dia de juny i des del primer de setembre, que encara estic fent un curs, que demà tinc una reunió per organitzar el menjador escolar, que per Setmana Santa només tenim realment tres o quatre dies més que els altres treballadors, que necessitem les vacances per salvar el poc de sa que ens queda al cervell després de tot un any de dedicació intensa a l'alumnat i als seus pares, etc. Però, després de tants anys de lluita, de defensa, de contraatacs i de derrotes, em vaig rendir i, mentre seguien donant-me arguments, cada vegada amb veu més alta, sobre aquesta gran injustícia social, vaig amagar-me a la cuina, dins d'un armari gran que hi ha prop de la nevera. Des d'allà quasi no sentia els crits, els estirabots i les ironies. La qüestió és que m'hi vaig adormir. I és que, vaig acabar el curs tan cansat! Encara és hora que em trobin. Se'n van anar i no vaig sortir ni per dir-los adéu. I no és que m'avergonyeixi de tenir "tantes vacances" i que no n'estigui content, però vaig defallir, mira, tothom pot tenir moments de debilitat!