Disciplina, autoritat, companyonia...
Que n'és de difícil l'equilibri entre la disciplina, autoritat, companyonia a l'hora de fer de mestre. Aquests ingredients, tan necessaris a l'hora que el producte surti al punt, han d'estar administrats amb dosis precises, exactes. Si no és així, és fàcil caure en l'autoritarisme. O és possible que la classe sigui un desgavell, amb manca de normes clares, amb excessos per part dels alumnes més forts i més egoistes. Fer de mestre és gairebé un art, comparable a la pintura, per exemple. La composició ha de ser gairebé matemàtica si la vols harmònica. Fer de mestre és com fer de mag, amb pòlvores màgiques i tot. El problema és trobar-les i saber-ne posar les dosis adequades. Només en aquest cas, l'alquimista aconseguirà l'or més preciat, l'educació de veritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola!
M'han agradat molt tots tres escrits! Felicitats!
A mi també em cansa sentir tantes queixes sobre les vacances i els horaris dels mestres... Jo ara ja no els responc amb arguments, simplement els dic: doncs si tanta enveja et fem, fes-te profe i calla d'una vegada!!!!
Ho sento, però és que a vegades una acaba la paciència :(
A part d'això, com diu la Carmina, sempre queda l'opció de fer pastissos! ;-)
M'encanta aquest petit text que has escrit...és així, tal i con ho dius, i serveix per tots els nivells educatius.
Hola! Què gran que sigues mestres. Quan vas passar pel meu blog "agredolç" no me'n vaig adonar.
Felicitats pels teus escrits. Em sent orgullós del meu ofici de mestre tots els dies, però llegint els teus escrits, fins i tot un somriure em visita.
Des de Ador i des de Real de Gandia on treballe en nanos de 2n de Primària, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada